LA VALÈNCIA DUAL
Article publicat al periòdic L’Avanç, a l’edició del 7-4-08
Hi ha una València que ens han venut com el centre dels grans esdeveniments: La copa d’Amèrica de vela ,on els ciutadans i les ciutadanes hem pogut veure, de primera mà com els rics viuen i gaudeixen de la vida, mentre altres, bocabadats, admiren la sort d’aquests personatges, sempre de festa i saraus.
La València de la fórmula ú, continuadora de les festes i de l’especulació urbanística sense límits i sense cap exigència de llicències d’impacte ambiental, de sorolls… ni cap altra exigència, ja que ha estat considerada pels polítics com un obra d’interès general (malgrat que en general no te interès), que ha acabat amb tota l’horta ara plantada de formigó i habitatges buits.
Però també està la València de la ZAL que ha destrossat una cultura agrària i una forma de viure dels veïns i veïnes de La Punta, els quals han tornat a “sa casa” convertida en moderna unifamiliar de 90 m això sí sense presa, 8 anys després.
La València que retrata Canal 9 amb Camps i Barberá bronzejats inclòs al mes de gener, i la València dels pensionistes que malviuen amb 400 euros de pensió després de tota una vida treballant.
La València dels grans monuments de Calatrava i la València de les persones dependents que encara estan esperant els recursos que la llei de Dependència els garanteix, en cas que algun dia es creen.
Hi ha, doncs, altra València, la de veritat que resta amagada darrere d’aquest aparador de rebaixes on viuen la majoria dels ciutadans i ciutadanes i que amb els seus impostos han fet possible les fotos de la València en festa permanent, i on les deficiències històriques d’infraestructures continuen sense solució: falta d’ espais oberts per a gaudir el ciutadans i ciutadanes; falta de llocs d’encontre ciutadans interessants i vius, de centres socioculturals i centres juvenils; falta d’escoles infantils públiques per als menuts; falta d’escoles públiques amb dotacions escolars i esportives; falta de centres de salut primària amb serveis de salut especialitzada deficients amb temps d’espera vergonyosos; falta de un bon servei públic de transport, que no siga solament per a portar-nos als centres comercials sinó per a comunicar els barris entre sí i per descomptat més barat, amb infrastructures per a transports alternatius com la bicicleta…En definitiva una València que lamentablement, pot “presumir” d’un centre històric dels més grans, més ruïnosos, més sorollosos i més bruts d’Europa.
La València vertadera és la que destrueix el patrimoni històric (la Model, la Tabacalera…) o amenaça la seua pròpia identitat (l’ intent d’enderrocar una gran part del barri del Cabanyal, la destrucció de la Punta, del Pouet etc.) i el que comporta d’agressions cap a la identitat cultural i humana dels seus habitants. La València que tanca els repetidors de TV3; la València que privatitza la sanitat; la València autonòmica que menys inverteix en despesa sanitària i la penúltima en llits hospitalaris; la dels governants que no els ixen els colors dient que ensenyarà en les escoles Educació per a la Ciutadania en anglès; la dels que aconsegueixen que les escoles que construeix Ciegsa li resulten més cares que les de qualsevol altra autonomia i la dels que neguen informació sobre eixos diners públics malgastats, inclòs als representants polítics dels ciutadans; la València dels governants sense complexes que utilitzen Canal 9 com si fora el seu “cortijo”; la dels que li regategen els diners a les universitats públiques i transvasen diners a les privades; la privatització encoberta dels transports públics, la València que manca de previsió, de poca inversió en manteniment i mesures de seguretat que va fer que perderen la vida 43 persones al metro de FGV; la València que ignora l’assumpció de responsabilitats per part dels polítics; la València coixa d’habitatge i de treball digne per a milers de joves, treballadores i treballadors…
Podríem estar escrivint hores i hores sobre aquesta “altra València” menys atractiva publicitàriament però més real i propera als ciutadans i ciutadanes.
I també podríem parlar de la política valenciana bipartidista que deixa fora de la representació en les institucions a milers de ciutadans i ciutadanes, i que esdevé provinciana i sucursalista de l’Estat espanyol, fent del nostre un poble secundari i sense identitat, convertint les nostres terres en objecte d’especulació i la nostra llengua i cultura en un fet folklòric i marginal, i com a eina manipuladora de les consciències de la ciutadania.
Entenem que és el moment de començar a construir una vertadera força social d’ esquerra, una vertadera unitat a la ciutat de València que no tinga por a dir les coses pel seu nom, que anteposi els interessos dels treballadors i les treballadores dels ciutadans i ciutadanes a altres interessos, que tinga la cultura com un fet fonamental per la reconstrucció nacional del nostre poble. En definitiva fer política amb el consens dels sectors més conscients de la nostra societat aportant un missatge que arribe a la ciutadania, i a la vegada incomodar i desemmascarar als professionals de la poltrona, siguen del color que siguen.
———————————————
Açò, a banda de ser tot ben cert, es tracta de la “carta de presentaciò” d’un nou partit polític a València, el nom del cual he obviat ja que només he pretés publicar l’article per la certera referència que fan a la situaciò actual de València. Saluts…!
Escribe un comentario